L'herència

El curtmetratge

2010-01-20T08:05:00.000-08:00

L'Herència és el meu primer curtmetratge.

Anàlisi del film

2010-01-09T14:01:00.000-08:00

L’herència és la història d’una dona que, un cop mort el seu pare, decideix vendre’s la casa pairal de la família. Pren aquesta decisió perquè, a mesura que es retroba amb les habitacions de la casa, comença a reviure els maltractaments, tant físics com psicològics, que hi va rebre.

És evident que aquest curt només té una protagonista, la dona que es vol vendre la casa, i dos personatges, el pare i el comprador. Tota l’acció del curt té lloc a la casa que estava sense habitar, després de la mort del pare. Quan la dona retorna, el fet que tot s’hagués conservat tal i com era en la seva infantesa, li facilita l’evocació.

Tot plegat no s’allarga més d’un dia, encara que es veu clarament que hi ha dos fils narratius: el present de la dona, que es vol vendre la casa; i el passat, que representa el que són els seus records.
El curt està estructurat en una introducció (la dona entrant a la seva antiga casa), el nus (la dona passant per totes les habitacions i fent memòria de la seva dura infància) i el desenllaç (l’arribada del comprador i la firma del contracte de compravenda de l’habitatge). Tot va acompanyat d’una música molt suggerent, ja que els actors no parlen, ni tampoc hi ha veu en off.
Dins del nus, s’hi troben dos flashbacks. En el primer, a part de ser molt breu, els records són explícits. En el segon, la durada és més gran i les imatges són més suggerents, però el dramatisme que les acompanya és molt més intens. Aquí és on realment la trama argumental assoleix el clímax.
Els dos flashbacks estan introduïts per accions simètriques. En el primer, la dona obre l’aixeta i és com si es veiés ella mateixa de petita obrint també l’aixeta.

En el segon, la dona puja l’escala que la condueix a la seva antiga habitació. En el record, es veu com ella, de nena, puja l’escala aterrida perquè la persegueix el pare.
Per diferenciar entre els flashbacks i la realitat, he emprat la tècnica de gravar els records del passat en tonalitats de blanc i de negre perquè sigui més creïble, i com que alhora els records són la part del curt que s’omple d’intensitat emocional, si l’espectador no veu els colors vius, la sensació de patiment de la protagonista és més gran. Per suposat, la història del present està gravada en color.
He intentat jugar molt amb les el•lipsis narratives. En comptes de veure l’acció real, el que veu l’espectador, en alguns casos, són les ombres. Com per exemple, a l’escena dels cops del pare cap a la filla, en la qual s’obvia l’acció explícita i el so. En altres moments, l’espectador haurà d’interpretar el que s’explica a la trama. Aquest curt no mostra tots els detalls de la història, sinó que els dóna a entendre.

He combinat, de la manera que m’ha semblat més adequada, una gran varietat de plans i angulacions. En els moments de caràcter més tràgic, els tipus de plans són més tancats, és a dir, primers plans, plans mitjans o, fins i tot, primeríssim primer pla, per acostar encara més el sentit dramàtic. A l’escena posterior del maltractament, la filla tanca l’ull amb força, quan rep l’última fuetada del pare.

Com que el pla detall serveix per centrar l’interès en l’acció, he decidit utilitzar-lo en el moment en què es tanca l’operació de la venda, que és també el moment que marca el final de la història.

A més, he utilitzat plans generals per situar l’acció a l’espai. Sense aquests plans situacionals, mancaria sentit al curt. Els fotogrames següents en són un exemple. En un, es veu l’entrada de la casa on té lloc l’acció, i en l’altre, quan arriba el comprador.

Pel que fa als tipus d’angulació, he incorporat, a més de la normal o neutra, la perspectiva en picat en alguna escena de la nena, per exemple, quan baixa corrents l’escala per escapar-se. D’aquesta manera, s’aconsegueix una sensació d’ inferioritat. I l’angulació en contrapicat, l’he utilitzat en les escenes en què el pare puja decidit l’escala, per picar la filla. Aquest tipus d’angulació serveix per mostrar la seva superioritat.

Després del rodatge: Postproducció

2010-01-09T13:48:00.000-08:00

El pas següent al rodatge del film consisteix a capturar totes les escenes i seqüències a l’ordinador, per realitzar el muntatge, mitjançant un programa d’edició de vídeo.

Com que a l’estiu vaig fer l’estada a l’empresa a la televisió de Lloret de Mar, vaig veure que el programa amb el qual muntaven els vídeos era l’Adobe Premier. Durant l’estada, en vaig aprendre el funcionament, així que des d’aleshores, he muntat tots els vídeos amb aquest programa d’edició professional.

Després de rodar el curt, vaig intentar capturar les imatges al meu ordinador, però va ser aquí on van començar els problemes, perquè l’ordinador no acceptava el cable que connectava la càmera amb el PC. Al cap de molts intents i dies de rumiar la solució, vaig decidir trucar a l’Anna, la cap de TV Lloret, per demanar-li si em deixava capturar el curt en un dels seus ordinadors. Ella va acceptar encantada. Així que vaig anar a Lloret, vaig capturar el curt sense problemes i me’l vaig guardar en un disc dur extern. Un cop el vaig tenir al meu ordinador, vaig començar el muntatge amb l’Adobe Premier 1.5, començant per les imatges, seguint pel so ambient i després, vaig buscar una música adient. Necessitava un tema instrumental amb un caire trist i vaig trobar una cançó d’un autor conegut, en Rob Dougan. I així ho he fet constar a l’apartat dels crèdits.
Finalment, vaig exportar el curt perquè agafés el format de pel•lícula, és a dir, en format avi i el vaig gravar en un DVD, mitjançant el Nero 7 Premium. Després vaig dissenyar les etiquetes del DVD i la caràtula amb una aplicació del Nero, anomenada Nero Cover Designer.

Podeu clicar sobre les imatges per veure-les ampliades

El rodatge

2010-01-09T13:44:00.000-08:00

Un cop vaig tenir els actors assignats, el vestuari adient i l’equip de gravació preparat, em vaig disposar a gravar el curt amb un pressupost de zero euros, perquè els actors van interpretar el seu paper sense cobrar i la casa era de la família d’una amiga, que me la va deixar sense esperar res a canvi.
El rodatge va començar un diumenge (29-11-09). Havíem quedat a les onze del matí a casa d’una amiga, a Mas Pubill, situada a la urbanització Puig de la Dona, al terme municipal de Blanes. Aquesta casa és una masia pairal, la qual cosa m’anava bastant bé per a l’ambientació de les diferents escenes. Mesos enrere, hi havia anat per veure-la i per fixar-me en tots els detalls, perquè ja tenia encaminat el guió del curt.
El primer que vaig fer va ser donar les instruccions necessàries als actors per no repetir gaires vegades les preses i per perfeccionar la interpretació. Al principi, tot va ser bufar i fer ampolles, perquè eren escenes exteriors i feia un dia magnífic. Però, després, en rodar les escenes interiors, ens vam trobar que hi havia elements moderns que contrastaven amb l’ambient d’antiguitat que desprenia la casa i que era escaient perquè el curt tingués significat. Així que tots els que ens trobàvem al rodatge vam haver de fer un treball de formiguetes i treure tots els objectes que desentonaven: revistes, bosses de plàstic, objectes de decoració moderns... També vam haver de desmuntar una finestra per gravar l’escena en què el pare escridassa la filla. L’altre inconvenient era que no posseíem cap focus ni cap tipus de material d’il•luminació, per tant vam haver de fer un gran esforç per regular la llum que entrava. Gràcies a la participació de tots plegats, vaig arribar a gravar quasi la meitat del curt, però encara quedava l’altra.
El diumenge següent (06-12-09), vam quedar més d’hora que l’anterior, perquè calculava que la jornada seria més llarga. I, efectivament, la gravació es va allargar des de les deu del matí fins a les quatre de la tarda. El dia va transcórrer sense cap mena d’imprevistos, però les escenes que havíem de gravar eren les més difícils i complexes, perquè constaven d’un seguit d’accions on intervenien diferents personatges. A la primera s’havia d’actuar bastant i la vam repetir moltes vegades per acurar l’expressió facial de la protagonista. Era l’escena en què la nena està a la seva habitació esperant que pugi el seu pare. Ella sap que és el moment en què la picarà. A més, se’m van ocórrer diverses escenes que no tenia previstes i les vam fer per si les necessitava a l’hora del muntatge, com per exemple l’escena del comprador arribant a la casa, que està gravada des de l’interior del cotxe.
Quan vam tenir més problemes va ser a l’hora d’enregistrar el so, perquè aquell dia es va aixecar vent i, en els exteriors, el so que es capturava amb la gravadora digital no era massa nítid, i feia moltes reverberacions.

El rodatge: Abans

2010-01-09T13:39:00.000-08:00

ABANS DEL RODATGE: ELS PREPARATIUS

Intèrprets

Després de confeccionar l’storyboard, havia de trobar els actors. Així que em vaig posar en contacte amb la Carla Pallarès, una amiga que havia fet teatre, i li vaig proposar de ser la protagonista. Com que ella va acceptar encantada i necessitava una dona que se li assemblés, li ho vaig demanar a la seva mare, que també va acceptar. Al cap d’uns dies, ens vam reunir en un bar per aclarir els respectius papers dins el curt. A la mare li vaig donar més llibertat de vestuari, ja que interpretava un paper actual. Però, a la Carla li vaig dir que calia que portés roba antiga. Al final va portar un davantal gris i una camisa blanca de puntes i, a més a més, es va recollir el cabell en un monyo. També necessitava un actor que interpretés el paper de pare i el de comprador. No trobava ningú que donés el perfil i, finalment, li ho vaig proposar al meu pare, en Daniel Esquirol, perquè havia fet de figurant en més d’una pel•lícula i li feia gràcia fer d’actor. Va poder fer els dos papers perquè en la interpretació del pare maltractador només se li veu la silueta i no se’l reconeix. Per a aquest personatge, el vestuari constava d’un cinturó, una camisa de quadres, un texà i una boina. I per al comprador, una americana, uns mocassins marrons, un maletí i unes ulleres de sol.

Material tècnic
Per gravar el curt i que quedés bé, necessitava una càmera que gravés les imatges en alta definició. Per això, després d’haver demanat moltes opinions al respecte, vaig comprar una Canon LEGRIA HV40, a Barcelona. A part de la càmera i el trípode, que ja tenia, vaig utilitzar una gravadora digital Olympus per enregistrar el so ambient.

Característiques de la Canon LEGRIA HV40

• Sistema de càmeres Canon HD
• AF instantani
• Zoom de 10x i estabilitzador òptic de la imatge d’àmplia cobertura
• Tecla personalitzable i dial de control assignable
• Sabata per accessoris avançada
• Pantalla LCD multiangle de colors vius
• 50i i 25p
• Gravació simultània de fotografies
• Entrada AV
• Bateria de llarga durada opcional

Característiques de la Olympus VN 6500 PC

• Més de 221 h de gravació
• Connexió USB d’alta velocitat
• Alta qualitat de so: WMA
• 3 modes de gravació
• 5 carpetes
• Activació per veu
• Gravació dual/ presa auricular
• Micròfon ME52W i auriculars estèreo

Storyboard

2010-01-09T13:24:00.000-08:00

Podeu clicar sobre les imatges per veure-les ampliades.

A la recerca d'un guió

2010-01-09T13:22:00.000-08:00

A LA RECERCA D’UN GUIÓ

1a temptativa
És obvi que un curtmetratge necessita un guió al darrere. La primera temptativa que vaig provar, al mes de juny, consistia a contar petites històries que formessin una única trama argumental. La idea que se’m va ocórrer va ser explicar diversos sentiments, per exemple, l’angoixa, la tristesa, l’odi... i que tots junts constituïssin part dels diversos moments o estats d’una malaltia mental. Aquesta idea va ser descartada, perquè vaig pensar que seria massa difícil transmetre-la amb imatges i que els espectadors entenguessin tot el conjunt.

2a temptativa
Era una tarda d’estiu avorrida, quan la meva imaginació va donar els seus fruits amb un nou argument. Aquest tractava d’un noi a qui li agradava la noia que treballava a la xarcuteria del barri. Amb aquestes que el noi decideix sorprendre-la portant-li unes flors a la feina, però quan hi arriba, es troba el comerç tancat. Llavors, es veu la noia a la rebotiga arreglant-se mentre mira fotos del noi que demostren que ella l’ha estat espiant i fotografiant d’amagat.
Aquesta segona temptativa va prosperar més que la primera, ja que vaig arribar a confeccionar un storyboard una mica trivial (amb dibuixos de pal), més aviat, per dibuixar la línia argumental. Estava disposat a tirar endavant el projecte fins que van sorgir tots els problemes. No podria enregistrar el so ambient perquè, com que el curt estaria gravat de dia, en ple centre de Blanes i en cap de setmana, el soroll dels cotxes i del carrer serien inevitables. Això no m’interessava. A més, la floristeria on tenia pensat gravar està tancada, i la que han obert no m’agradava, perquè té un aspecte massa modern i jo volia que fos un espai arquitectònic amb aire antic.

Guió definitiu
I per fi, després de dos intents, se’m va ocórrer l’última i definitiva idea. Aquesta em va sorgir després de veure Reacción, un curt on actua en Santi Millán, (que està comentat a l’apartat anterior) i que tracta del maltractament de la dona. He decidit que el tema del meu curt sigui el maltractament dels fills, perquè els mitjans de comunicació tracten molt del maltractament de la dona, en canvi, no esmenten gairebé mai el maltractament cap als fills. Penso que la societat no n’ha pres prou consciència.

Pim, pam, pum

2010-01-09T13:20:00.000-08:00

PIM PAM PUM
Durada: 6’11’’

SINOPSI
Aquest curtmetratge comença amb l’escena d’un noi jove que busca el seu germà petit, perdut enmig d’una manifestació de la Kale Borroka. Després de molt cercar, el troba recollint les pilotes de goma que llança l’Ertxantza. El que semblava una tragèdia, acaba sent un joc.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge té un format totalment diferent als altres, perquè està gravat de manera seguida i sense interrupcions amb una càmera especial que ho permet fer, anomenada Steadycam. El fet que estigui gravat amb aquesta càmera, provoca que el temps narratiu hagi de ser seguit, no pot haver-hi salts temporals.
Com que es tracta de representar una manifestació, el director ha escollit una localització bastant adient, carrers estrets, i una hora del dia en què la llum és més tènue, per representar millor l’ambient d’una revolta.
Gairebé tots els plans són oberts, per poder veure què passa darrere dels protagonistes que, en aquest cas, és una manifestació violenta.

INTERPRETACIÓ
En aquest curt, el fet que els protagonistes siguin nens, condiciona la narració perquè donen un dramatisme especial a la trama. Sorprèn que la interpretació dels nens sigui molt natural, això fa que resulti versemblant.

Reacción

2010-01-09T13:18:00.000-08:00

REACCIÓN
Durada: 12’47’’

SINOPSI
El protagonista, en sortir d’una àrea de servei, veu en el cotxe de davant una escena de maltractament físic, així que decideix seguir-lo fins a una nau industrial, per ajudar la dona que està rebent una pallissa del seu marit. Però les coses no surten com ell havia imaginat i té un final bastant dramàtic.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Com que és un curt que transmet tensió, està filmat de nit i la il•luminació és molt fosca i molt tènue perquè l’espectador percebi la sensació de nerviosisme.
A més a més, hi ha molts zooms i apropaments de càmera molt ràpids per augmentar la sensació d’estrès que pateixen els personatges.
El que sorprèn més són les diferents el•lipsis narratives que hi proporcionen un plus de tensió en alguns moments, com per exemple quan la dona mata el seu marit. No es veu, sinó que s’enfoca el marit mort al terra i la dona amb un pal de golf a la mà.
La localització, per al gruix de la història, és una zona abandonada industrial en plena nit. Com que es tracta d’un lloc apartat on no hi ha ningú, aquesta calma provoca una sensació d’incertesa a l’espectador.

INTERPRETACIÓ
És inevitable la comparació del Santi Millán d’altres treballs, gairebé sempre en el món de la comèdia, amb aquest més tràgic. Tot i això, està sublim, igual que els altres dos actors, que no sobreactuen en cap moment.

Ana y Manuel

2010-01-09T13:16:00.000-08:00

ANA Y MANUEL
Durada: 10’48’’

SINOPSI
El curtmetratge tracta d’una noia, l’Ana, a qui el seu xicot, en Manuel, l’ha deixat, i per venjança es compra un gos, al qual anomena Man. Al principi, li agrada molt jugar-hi perquè és petit i mimós, però al cap d’un temps el gos creix i es comença a convertir en una nosa per a l’Ana. Així que, per Nadal, decideix regalar-lo a la família, però es troba que li han robat el cotxe amb el gos a dins.
Després d’haver enganxat cartells anunciant la desaparició, li truquen a la porta i queda sorpresa al veure en Manuel i en Man.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge fa bona sensació a l’espectador perquè utilitza molta varietat de colors en el vestuari i combina localitzacions molt diferents (interiors i exteriors). Encara que sembla que els protagonistes parlin, el director ha triat explicar tota la història amb la veu en off de la protagonista. Com que el director volia explicar una història sense cap rerefons, la tipologia de plans és molt estàndard; barreja plans curts amb mitjans i generals.
El temps narratiu no és lineal, fa salts en el temps. Per exemple, després de comprar el gos (primavera-estiu) es trasllada l’acció al sopar de Nadal.

INTERPRETACIÓ
En aquest curt, coincideixen dos actors amb renom dins del món de la televisió. Elena Anaya, que ha treballat en pel•lícules com Van Helsing, Alatriste, Lucía y el sexo, és la protagonista de la trama, i l’acompanya l’actor Diego Martín, a qui coneixem gràcies a la sèrie Aquí no hay quien viva d’Antena 3.
Al meu parer, la interpretació dels actors és impecable.

La nota

2010-01-09T13:12:00.000-08:00

LA NOTA
Durada: 4’27’’

SINOPSI
A l’estació, un noi està esperant que arribi el seu tren, i de sobte, veu una noia maca que li agrada. D’aquesta noia, se’n desprèn un paperet que va a parar als peus del noi. Aquest l’obre i llegeix I love you. Des d’aquest moment, cada vegada que el noi obrirà el paper, aquest li respondrà donant una pista per acostar-se més a la noia, però no tot acabarà bé.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge està gravat en blanc i negre, i sense diàleg, ni directe ni en veu en off, és a dir, és mut.
Gairebé tots els plans són plans curts o travellings. Encara que també hi ha plans generals, sobretot al principi i al final, per situar l’espectador.
El temps narratiu és lineal. La història comença que el noi està a l’estació de tren i acaba amb la imatge del noi en una altra estació. Si no fos seguit, aquesta història tindria buits en què l’espectador no entendria què passa.
El curtmetratge està gravat en diferents localitzacions, encara que els canvis no es noten massa, perquè primer l’acció se situa en una estació de tren, després, dins del tren, i per últim, la trama acaba en una altra estació.

INTERPRETACIÓ
Els actors són dos joves, un noi i una noia. La interpretació en aquest curt és molt subtil, perquè com que és mut, els actors han d’expressar-se molt bé amb el llenguatge facial.

__________
Aquest vídeo ha estat retirat de Youtube.

El columpio

2010-01-09T13:08:00.000-08:00

EL COLUMPIO
Durada: 8’31’’

SINOPSI
Aquest curtmetratge tracta de 2 joves, un noi i una noia, que coincideixen a la parada del metro. Quan es veuen, sense dir-se res, comencen a pensar formant així un diàleg entre els dos. L’un i l’altra es llancen mútuament petits senyals per arribar a estimar-se.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
La història d’aquest curtmetratge se situa en una estació de metro. Aquesta és l’única localització.
En la gravació, s’ha utilitzat molt el pla americà, sobretot per al noi ja que està dret; i molts plans curts, per a les expressions facials. A més, en comptes d’utilitzar el diàleg, s’utilitza la tècnica de la veu en off, ja que ells no parlen, sinó que pensen. I els pensaments que cadascú té pel seu compte formen un diàleg coherent per a l’espectador.
El temps narratiu és lineal, encara que els actors fan al•lusions a fets passats.

INTERPRETACIÓ
La interpretació en aquest curt no és fàcil, perquè la complicació que té la veu en off és que els actors s’han d’expressar molt bé amb els gestos, tant facials com corporals.

Diez minutos

2010-01-09T13:00:00.000-08:00

DIEZ MINUTOS
Durada: 15’52’’

SINOPSI
El curtmetratge tracta d’un noi que se sent penedit perquè la seva xicota ha marxat a Nova York per motius de feina i ell no hi ha anat. Ella, abans de marxar, truca a una amiga perquè la vingui a buscar. Ell, penedit, truca al servei al client de la seva companyia de telèfon i comença una discussió telefònica amb l’operadora perquè necessita el número per trucar a la seva xicota, però l’operadora no li pot proporcionar aquesta informació. Aleshores, ell se les empesca per trobar la manera d’aconseguir-lo.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
D’aquest curtmetratge, el que m’ha cridat més l’atenció és que el director no ha fet coincidir el temps narratiu del transcurs de la història amb el temps real de durada del curtmetratge, tot i que hagués estat una possibilitat. Un altre aspecte destacable de Diez Minutos és que el protagonista fa un flashback per explicar a l’operadora que la seva xicota havia marxat de casa per motius de feina.
Les localitzacions on se situa tota l’acció del curt només són dos, la casa del protagonista i l’oficina del telèfon d’atenció al client. Tots dos són espais interiors. Ha utilitzat molts plans curts o primers plans dels protagonistes per donar una sensació d’ofec a l’espectador.

INTERPRETACIÓ
Els actors, encara que sigui un curt sense gaire acció, són molt creïbles i transmeten molt bé l’angoixa del moment. Perquè en molts moments en què la situació és tensa, sembla que hagin d’arrencar a plorar desenfrenadament.

La meva experiència en el rodatge d'un curtmetratge

2010-01-09T12:51:00.000-08:00

Quan vaig decidir fer el treball de recerca sobre els curtmetratges, em vaig posar en contacte amb en Jaume Pujades, un director de curts blanenc, conegut perquè va gravar un reportatge sobre l’escriptor Roberto Bolaño amb molt d’èxit. Em vaig reunir amb ell el mes de juny, i em va comentar que tenia previst rodar un curt a Blanes al setembre. Li vaig preguntar si hi podia assistir com a observador o si podia donar un cop de mà, i ell va acceptar encantat!

El curt tracta d’un noi que s’introdueix, cada nit, a una piscina comunitària. Una noia, que viu en aquella comunitat, el veu i li pica la curiositat, i decideix baixar per conèixer-lo. Acaben fent-se amics de bany. Aquest vincle es repeteix cada nit, però en una de les capbussades el noi perd el rellotge al fons de la piscina i se’n va. Ella el veu i l’agafa pensant que l’endemà li podrà tornar, però espera i espera i el noi no apareix, llavors, és quan s’adona que l’estiu s’ha acabat.
El curt estava planejat gravar el curt des de divendres 11 de setembre fins diumenge 13. Així que el divendres a la tarda, vaig anar al lloc del rodatge, a Quatre Vents, a una comunitat de veïns amb piscina, per ajudar a muntar tots els focus, perquè el curt es gravava de nit. L’equip de rodatge es va posar a muntar tot el material, però a l’hora d’engegar el generador per provar la intensitat dels focus, es van trobar que anava perdent força i s’acabava apagant en qüestió de minuts. En Jaume va trucar al telèfon d’emergències de l’empresa de lloguer del generador, però ens vam endur una decepció, perquè no contestava ningú. Llavors, va decidir ajornar el rodatge per al cap de setmana següent.
Divendres dia 18, a la nit, hi vaig anar disposat a viure l’experiència. Quan vaig arribar, em vaig sorprendre perquè semblava un rodatge professional, hi havia cinc tècnics d’electricitat, un càmera i la seva ajudant, l’especialista en so, que també era una noia, els dos actors, el director i l’ajudant de direcció.
Els tècnics d’il•luminació, l’especialista en so, el càmera i l’ajudant de càmera eren professionals, amics del director, que havien vingut des de Barcelona per col•laborar-hi desinteressadament. Els actors eren amateurs, estudiants universitaris, coneguts d’en Jaume. Van fer un bon paper davant la càmera. No se’ls va veure insegurs en cap moment. Segurament perquè el director els donava llibertat d’interpretació.
Al principi, em va semblar una mica exagerat el fet que, per gravar una escena o un pla de deu segons com a màxim, tardessin mitja hora o tres quarts. Després em vaig adonar que cada vegada s’havien d’orientar els focus, canviar l’òptica de la càmera i trobar el pla que més agradés al director. Per exemple, en l’escena en què la protagonista estava a la finestra de casa seva observant el noi com es banyava, es va necessitar una bastida perquè la càmera quedés a la mateixa alçada que la finestra, un minifocus dins l’habitació perquè la cara de la protagonista quedés ressaltada, i un focus de gran potència per il•luminar la casa per fora.

El rodatge, que va començar divendres, es va allargar fins a les vuit del matí de dissabte. Dissabte a la nit, va ser “más de lo mismo”, però aquell dia ja van començar a gravar les escenes en què els protagonistes es banyen a la piscina. Jo ajudava a assecar i abrigar els actors amb mantes, perquè feia molt de fred.
Aquell dia, vaig veure que el veritable tècnic de llum era el càmera, ja que portava uns prismàtics que mesuren la llum dins l’enquadrament de la càmera. També tenien, com he dit, una bastida per pujar-hi amb la càmera i gravar la piscina des d’una perspectiva aèria.
Però el dia més interessant va ser diumenge a la nit. Va començar plovent una mica i en Jaume ja s’estava plantejant de tornar a posposar el rodatge. Per sort, va parar de ploure i es van posar a gravar les preses a sota l’aigua. El càmera va haver de llogar els vestits de submarinisme a Blanesub, l’escola de submarinisme de Blanes. Per gravar sota l’aigua, es va necessitar una carcassa especial per protegir la càmera. Va ser una sorpresa per a mi trobar-me enmig del rodatge d’escenes aquàtiques. A més, el
resultat va ser molt bonic de veure, feia la sensació que jo estava a l’aigua veient els dos protagonistes jugant i passant-s’ho bé.

Aquesta experiència em va agradar molt. A més, crec que em va servir per saber com m’havia d’organitzar per poder gravar el meu curt i que tot sortís bé. Si em proposessin un altre cop d’anar a un rodatge, no m’ho pensaria dos cops, perquè em queden moltes coses per aprendre.

Entrevista a Hugo J. Martínez, alma mater de Crit d'Art

2010-01-09T12:33:00.000-08:00

Tothom el coneix per Hugo, però en realitat es diu Hugo J. Martínez Arregui. És l’alma mater de l’associació Crit d’Art, i un dels 8 membres fundacionals. Encara que sigui llicenciat en Història de l’Art, la seva principal vocació és el món de l’audiovisual.

CRIT D’ART
Comencem pel principi. Què és Crit d’Art?
Actualment, Crit d’Art és una associació cultural sense ànim de lucre. L’activitat principal que organitza és el Festival de Curtmetratges a la platja de Blanes.
D’on va sorgir la idea de crear l’associació?
La idea de crear l’associació va sorgir fa 8 anys. Érem un grup d’amics de Blanes que vivíem a Barcelona i, quan ens trobàvem al poble, ens avorríem bastant perquè no hi havia cap oferta que ens agradés. Aleshores, vam decidir de fer una proposta. En un primer moment, érem gent de totes les branques artístiques, i d’aquí va sorgir.
Us va ser difícil que Crit d’Art comencés a agafar forma?
El que més va costar va ser trobar les dates i decidir l’hora per reunir-nos com a entitat, perquè, al principi, les reunions sorgien espontàniament. Però, quan vam començar a organitzar-nos com a associació, com ja he dit, costava el fet d’adaptar-se a uns horaris, a unes dates...
Per què el nom de Crit d’Art?
Doncs, no ho recordo gaire bé, però com et deia, ens avorríem i l’oferta cultural i d’oci que trobàvem a Blanes no era suficient per a nosaltres i llavors, era com fer un crit i dir que també hi havia altres coses, i es podien fer. I “d’Art”, perquè la nostra intenció sempre ha sigut treballar en el món de les arts.
En què us vàreu inspirar per fer el logotip?
Bé, un cop vam decidir que el nom seria Crit d’Art, és clar, una obra coneguda i que ens agradava a tots o a la gran majoria era “El Crit” de Münch. En Carles Mora i l’Héctor Díez, que són dissenyadors gràfics, inspirant-se en l’obra de Münch, van dissenyar el logotip.
Quines expectatives de futur teniu com a associació?
Ara mateix, ens trobem en un moment en què tots treballem o estem molt ocupats, i la veritat és que Crit d’Art ha anat reduint els seus membres. Tot i així ha entrat gent amb noves idees, però ara mateix, estem en un punt mort.
Qui són els membres? I quants n’hi ha?
Nosaltres no tenim un llistat de socis. És veritat que al principi hi va haver vuit membres fundacionals, perquè des d’un punt de vista legal, s’exigeixen uns noms i vam ser vuit que ens vam comprometre. Però, al llarg del temps, sempre hi ha hagut gent que ha col•laborat, però no com a membre o ni ha ocupat un càrrec dins l’associació.
Sí que hi ha un nucli de 5 persones que som les que prenem les decisions sobre els curts que es passen al Festival, i les que decidim les activitats que es fan o no. Però som una associació oberta, tothom qui ha participat als festivals o s’ha implicat en alguna altra activitat és membre de Crit d’Art, perquè hi està col•laborant.
Rebeu subvencions?
Des del primer moment, vam rebre la col•laboració de l’Ajuntament de Blanes, i el suport de l’Àrea de Cultura. Per exemple, a ells també els podríem considerar membres, perquè són gent que sempre s’ha implicat, i per a nosaltres formen part de l’associació perquè fan una gran tasca dins del festival.
I la subvenció econòmica ha anat creixent al llarg dels anys, paral•lelament al naixement del Festival.
Com és el dia a dia de Crit d’Art?
En realitat, no hi ha un dia a dia. L’associació funciona per projectes. Des del primer moment, és el que es va dir i més o menys és el que s’ha fet. Quan hi ha un projecte, s’informa la gent i, qui vol s’implica; i qui no vol, no. A partir d’aquí, es tira endavant l’activitat.

FESTIVAL DE CURTMETRATGES A LA PLATJA
Com és que vàreu decidir dur a terme un projecte tan ambiciós, com és un festival de curts?
En un primer moment, el projecte no era gens ambiciós, perquè el primer any vam fer una mostra. Un dia, vam decidir posar una pantalla a la platja amb un projector per veure cinema a la fresca, vam demanar a amics, coneguts, amics d’amics... que portessin les obres que havien fet en algun moment de la seva carrera. El primer any va ser com una prova per veure com responia la gent, l’Ajuntament i nosaltres mateixos.
A partir d’aquí, va ser quan vam decidir que faríem el Festival, perquè realment vam veure que teníem el recolzament de molta gent.
Per què vàreu triar la platja per emetre les projeccions?
Jo crec que és un lloc amb el qual ens sentim identificats.
Moltes reunions de Crit d’Art, les fèiem o bé al Passeig o bé a la terrassa d’un bar davant de la platja i, fins i tot, a la sorra. I crec que fer una activitat nocturna a la platja és quelcom diferent. No és un lloc que s’hagi promogut gaire per fer festes, per fer activitats culturals o per fer activitats lúdiques. Es té com un espai que no s’utilitza a la nit. Per tant, vàrem dir “utilitzem-lo, sempre la gent respecti l’espai”, perquè sempre diem que l’endemà anirem a banyar-nos.
L’índex de participació és elevat? Està molt per sobre del que us esperàveu o al contrari?
Ara ja fa tres anys que tenim una mitjana de 150 curts rebuts. És clar, depèn amb quin festival ho comparis, és poca cosa, perquè hi ha festivals que reben 1.000 i 2.000 curts. Però per a nosaltres ja suposa moltíssim.
El primer any vam començar amb 20 curts que no van ser seleccionats, era la mostra. El segon any, crec que vam arribar a 50, i ja ens suposava una feinada; i ara 150, realment, per a nosaltres és suficient.
Quins criteris de valoració s’apliquen per escollir els curts que concursen?
Des de fa un temps, vam apostar per un tipus de curtmetratge de qualitat, tant des del punt de vista tècnic, com de contingut. Un curtmetratge pot ser tècnicament perfecte, però si li manca una idea, allò important es perd. Totes les decisions es prenen segons el nostre gust i el nostre criteri, és una mica arbitrari.
També veiem que hi ha curts que tenen mancances tècniques, però si tenen una idea que es transmet bé a l’espectador, ja sigui perquè fa riure, faci plorar o faci reflexionar sobre algun tema, també pot entrar a concurs. Però, ja et dic, és una decisió bastant subjectiva.
Us és complicat triar o trobar el jurat per avaluar els curts?
De moment, encara no hem tingut gaires problemes perquè sempre, d’una banda o d’una altra, hem trobat un contacte, un telèfon o un mail que ens ha facilitat la feina. Normalment, quan ho proposem (el fet que es faci a la platja, al més d’agost) a la gent del jurat també li agrada. Molts membres que hem tingut el primer any com a jurat, després han anat venint com a públic.
També intentem que sigui un jurat equilibrat, amb algun actor o actriu per valorar la interpretació, i sempre amb una persona de Blanes (com a mínim) perquè representa el poble.
A part d’aquest festival, organitzeu altres esdeveniments?
La veritat és que, com a associació, fem poquetes coses perquè el Festival ens ocupa gairebé mig any. Comencem a engegar el projecte al gener i dura fins l’agost. A més, la majoria dels que estem a l’associació treballem i tenim altres ocupacions que ens treuen temps per dedicar-nos a altres coses, però hem fet alguna exposició, dues col•lectives i dues individuals. També hem participat en alguna activitat que muntava alguna altra associació, i en relació al Festival, també fem la Mostra de Curtmetratges a l’Hivern, al teatre de Blanes.
Creieu que el festival seguirà vigent durant moltes edicions més?
Home, esperem que sí, però com et deia, ara mateix estem en un moment d’stand by, i a veure què passa. El Festival té set anys, i potser aquest any, amb l’entrada de gent nova i l’aportació de noves idees, s’introdueixen canvis. Possiblement, el Festival necessita una reestructuració. D’una manera o de l’altra, esperem que es pugui fer sempre.
Us sentiu orgullosos del treball que aneu fent aquests anys?
Sí, sí... per què no dir-ho!
Hi ha gent que ve i ajuda a muntar-ho tot: la barra, les cadires, la pantalla. Quan acabem, anem a celebrar-ho. Veiem que el públic també està content. Aquest és l’objectiu, no només que els agradi, sinó que s’ho passin bé.

ELS CURTMETRATGES
Com definiries el gènere dels curtmetratges?
És difícil de definir, hi ha qui el defineix com una pel•lícula de 25 minuts, com a màxim. Jo el veig com un mitjà que permet expressar idees, inquietuds a través de l’art com la pintura, l’escultura o qualsevol altre mitjà artístic.
Quines qualitats ha de tenir un curtmetratge?
Per mi, sobretot, el que és més important dins d’un curtmetratge és que el que es vol expressar sigui entès per l’espectador i que tingui tots els elements suficients per entendre-ho.
Què destacaries dels curtmetratges guanyadors de la passada edició?
D’aquesta edició, destacaria el curtmetratge de Cabaret Kadne de la secció d’animació que estava fet amb la tècnica de l’stop motion1. Trobo que no era una història gaire espectacular, però sí que és un curt que transmet l’essència d’un ambient, d’una atmosfera amb personatges una mica estranys, deformats...
Creus que els bons curtmetratges són els que tenen menys durada?
No, necessàriament. És clar, estem acostumats a una rapidesa molt extrema... a l’Internet, a la TdT i, sobretot, a muntatges ràpids com els videoclips. Tot ha de ser ràpid. I això també fa que ens posem davant d’un curt de 25 minuts i, d’entrada, ens sentim reticents. Crec que no depèn tant de la durada, sinó del que s’està explicant o del que l’espectador està veient.
Quines recomanacions donaries a un principiant com jo?
Per exemple, la meva afició al curt i al vídeo és autodidacta, en el sentit que jo, el que he après, ho he fet mirant cinema, mirant curts i veient a la gent com treballa.
Crec que l’essencial és que t’hi fixis molt, perquè és com pots aprendre aspectes que no trobaràs explicats en lloc.

_________________________

Stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparició dels animatrònics i l'animació per ordinador.
Es poden distingir dos grans grups dins de l'stop-motion: la que es fa amb plastilina o altres materials mal•leables i la que es fa amb objectes rígids o articulats.

Font

Els curtmetratges a Blanes

2010-01-09T12:26:00.000-08:00

La història dels curtmetratges a Blanes es remunta al 2003, quan una associació fundada el 2001 anomenada Crit d’Art va organitzar una mostra de curts a la platja. Com que van veure que aquesta activitat tenia tirada, van pensar que ho podrien repetir. Així doncs, el 2004 es va organitzar el primer festival de curts i, a diferència de l’any anterior, es van escriure les bases del concurs i es van atorgar premis en metàl•lic.

A mesura que el festival anava agafant renom, la xifra dels premis va anar augmentant. Als inicis, el primer premi es recompensava amb 300€, després va ascendir a 500€, i actualment el millor curt és premiat amb 1.000€. El festival també ha anat evolucionant i introduint diferents premis. Per exemple, el 2005 es van incorporar els premis Mirall recompensats amb 100€. El 2007, es va atorgar el premi Crit d’Art que volia recompensar amb 200€ l’esforç d’aquells curtmetratges que no tenien prou qualitat per quedar entre els tres millors llocs. I el 2008, es va produir la innovació més significativa. Es va fer una divisió del festival en dues seccions, animació i ficció. Amb aquesta reforma, van donar l’oportunitat a curts que abans no es podien presentar a concurs.

Al llarg d’aquests sis anys, els festivals s’han anat realitzant a mitjan agost, perquè així s’asseguren una major assistència de públic.

Valoració final

2010-01-08T15:15:00.000-08:00

Aquest treball ha estat una experiència personal molt rica, ja que he vist com es fa un rodatge professional i he intentat dur-ho a la pràctica a petita escala. Per suposat, fer un curt no és tan fàcil com sembla, requereix uns coneixements i una bona preparació tècnica. A més, el curt s’ha de preparar seqüencialment, començant pel guió, l’storyboard, la tria d’actors, la localització, el rodatge i la postproducció. També m’he adonat que la importància d’un bon guió és fonamental per al resultat final, i pot passar que, tenint un bon guió, el resultat sigui pèssim per la falta de recursos. S’ha de trobar l’equilibri.

L’elaboració d’un film, ja sigui un llargmetratge o un curtmetratge, és una feina d’equip. Les tasques s’assignen a diferents persones. Jo he intentat delegar algunes feines a altra gent que estava disposada a ajudar-me, com el vestuari i la gravació del making of i del so, però la resta l’he hagut de fer jo.

Estic content d’haver fet l’estada a l’empresa, perquè si no, em podrien haver sorgit serioses dificultats. Allà vaig tenir la sort d’aprendre el llenguatge audiovisual posat en pràctica.

L’assessorament tècnic que vaig rebre també m’ha ajudat molt. Afortunadament, em van ajudar a triar el material tècnic: el tipus de càmera, el programa d’edició i els formats més escaients d’àudio, vídeo i so.

Finalmente, vull dir que he aconseguit el que buscava, però sempre em quedarà el dubte: Tothom entendrà el missatge que vull transmetre?