El rodatge

Un cop vaig tenir els actors assignats, el vestuari adient i l’equip de gravació preparat, em vaig disposar a gravar el curt amb un pressupost de zero euros, perquè els actors van interpretar el seu paper sense cobrar i la casa era de la família d’una amiga, que me la va deixar sense esperar res a canvi.
El rodatge va començar un diumenge (29-11-09). Havíem quedat a les onze del matí a casa d’una amiga, a Mas Pubill, situada a la urbanització Puig de la Dona, al terme municipal de Blanes. Aquesta casa és una masia pairal, la qual cosa m’anava bastant bé per a l’ambientació de les diferents escenes. Mesos enrere, hi havia anat per veure-la i per fixar-me en tots els detalls, perquè ja tenia encaminat el guió del curt.
El primer que vaig fer va ser donar les instruccions necessàries als actors per no repetir gaires vegades les preses i per perfeccionar la interpretació. Al principi, tot va ser bufar i fer ampolles, perquè eren escenes exteriors i feia un dia magnífic. Però, després, en rodar les escenes interiors, ens vam trobar que hi havia elements moderns que contrastaven amb l’ambient d’antiguitat que desprenia la casa i que era escaient perquè el curt tingués significat. Així que tots els que ens trobàvem al rodatge vam haver de fer un treball de formiguetes i treure tots els objectes que desentonaven: revistes, bosses de plàstic, objectes de decoració moderns... També vam haver de desmuntar una finestra per gravar l’escena en què el pare escridassa la filla. L’altre inconvenient era que no posseíem cap focus ni cap tipus de material d’il•luminació, per tant vam haver de fer un gran esforç per regular la llum que entrava. Gràcies a la participació de tots plegats, vaig arribar a gravar quasi la meitat del curt, però encara quedava l’altra.
El diumenge següent (06-12-09), vam quedar més d’hora que l’anterior, perquè calculava que la jornada seria més llarga. I, efectivament, la gravació es va allargar des de les deu del matí fins a les quatre de la tarda. El dia va transcórrer sense cap mena d’imprevistos, però les escenes que havíem de gravar eren les més difícils i complexes, perquè constaven d’un seguit d’accions on intervenien diferents personatges. A la primera s’havia d’actuar bastant i la vam repetir moltes vegades per acurar l’expressió facial de la protagonista. Era l’escena en què la nena està a la seva habitació esperant que pugi el seu pare. Ella sap que és el moment en què la picarà. A més, se’m van ocórrer diverses escenes que no tenia previstes i les vam fer per si les necessitava a l’hora del muntatge, com per exemple l’escena del comprador arribant a la casa, que està gravada des de l’interior del cotxe.
Quan vam tenir més problemes va ser a l’hora d’enregistrar el so, perquè aquell dia es va aixecar vent i, en els exteriors, el so que es capturava amb la gravadora digital no era massa nítid, i feia moltes reverberacions.