dissabte, 9 de gener de 2010

La meva experiència en el rodatge d'un curtmetratge

Quan vaig decidir fer el treball de recerca sobre els curtmetratges, em vaig posar en contacte amb en Jaume Pujades, un director de curts blanenc, conegut perquè va gravar un reportatge sobre l’escriptor Roberto Bolaño amb molt d’èxit. Em vaig reunir amb ell el mes de juny, i em va comentar que tenia previst rodar un curt a Blanes al setembre. Li vaig preguntar si hi podia assistir com a observador o si podia donar un cop de mà, i ell va acceptar encantat!
El curt tracta d’un noi que s’introdueix, cada nit, a una piscina comunitària. Una noia, que viu en aquella comunitat, el veu i li pica la curiositat, i decideix baixar per conèixer-lo. Acaben fent-se amics de bany. Aquest vincle es repeteix cada nit, però en una de les capbussades el noi perd el rellotge al fons de la piscina i se’n va. Ella el veu i l’agafa pensant que l’endemà li podrà tornar, però espera i espera i el noi no apareix, llavors, és quan s’adona que l’estiu s’ha acabat.
El curt estava planejat gravar el curt des de divendres 11 de setembre fins diumenge 13. Així que el divendres a la tarda, vaig anar al lloc del rodatge, a Quatre Vents, a una comunitat de veïns amb piscina, per ajudar a muntar tots els focus, perquè el curt es gravava de nit. L’equip de rodatge es va posar a muntar tot el material, però a l’hora d’engegar el generador per provar la intensitat dels focus, es van trobar que anava perdent força i s’acabava apagant en qüestió de minuts. En Jaume va trucar al telèfon d’emergències de l’empresa de lloguer del generador, però ens vam endur una decepció, perquè no contestava ningú. Llavors, va decidir ajornar el rodatge per al cap de setmana següent.
Divendres dia 18, a la nit, hi vaig anar disposat a viure l’experiència. Quan vaig arribar, em vaig sorprendre perquè semblava un rodatge professional, hi havia cinc tècnics d’electricitat, un càmera i la seva ajudant, l’especialista en so, que també era una noia, els dos actors, el director i l’ajudant de direcció.
Els tècnics d’il•luminació, l’especialista en so, el càmera i l’ajudant de càmera eren professionals, amics del director, que havien vingut des de Barcelona per col•laborar-hi desinteressadament. Els actors eren amateurs, estudiants universitaris, coneguts d’en Jaume. Van fer un bon paper davant la càmera. No se’ls va veure insegurs en cap moment. Segurament perquè el director els donava llibertat d’interpretació.
Al principi, em va semblar una mica exagerat el fet que, per gravar una escena o un pla de deu segons com a màxim, tardessin mitja hora o tres quarts. Després em vaig adonar que cada vegada s’havien d’orientar els focus, canviar l’òptica de la càmera i trobar el pla que més agradés al director. Per exemple, en l’escena en què la protagonista estava a la finestra de casa seva observant el noi com es banyava, es va necessitar una bastida perquè la càmera quedés a la mateixa alçada que la finestra, un minifocus dins l’habitació perquè la cara de la protagonista quedés ressaltada, i un focus de gran potència per il•luminar la casa per fora.

El rodatge, que va començar divendres, es va allargar fins a les vuit del matí de dissabte. Dissabte a la nit, va ser “más de lo mismo”, però aquell dia ja van començar a gravar les escenes en què els protagonistes es banyen a la piscina. Jo ajudava a assecar i abrigar els actors amb mantes, perquè feia molt de fred.
Aquell dia, vaig veure que el veritable tècnic de llum era el càmera, ja que portava uns prismàtics que mesuren la llum dins l’enquadrament de la càmera. També tenien, com he dit, una bastida per pujar-hi amb la càmera i gravar la piscina des d’una perspectiva aèria.
Però el dia més interessant va ser diumenge a la nit. Va començar plovent una mica i en Jaume ja s’estava plantejant de tornar a posposar el rodatge. Per sort, va parar de ploure i es van posar a gravar les preses a sota l’aigua. El càmera va haver de llogar els vestits de submarinisme a Blanesub, l’escola de submarinisme de Blanes. Per gravar sota l’aigua, es va necessitar una carcassa especial per protegir la càmera. Va ser una sorpresa per a mi trobar-me enmig del rodatge d’escenes aquàtiques. A més, el
resultat va ser molt bonic de veure, feia la sensació que jo estava a l’aigua veient els dos protagonistes jugant i passant-s’ho bé.

Aquesta experiència em va agradar molt. A més, crec que em va servir per saber com m’havia d’organitzar per poder gravar el meu curt i que tot sortís bé. Si em proposessin un altre cop d’anar a un rodatge, no m’ho pensaria dos cops, perquè em queden moltes coses per aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari