L'Herència és el meu primer curtmetratge.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curtmetratge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curtmetratge. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 de gener del 2010
dissabte, 9 de gener del 2010
Pim, pam, pum
PIM PAM PUM
Durada: 6’11’’
SINOPSI
Aquest curtmetratge comença amb l’escena d’un noi jove que busca el seu germà petit, perdut enmig d’una manifestació de la Kale Borroka. Després de molt cercar, el troba recollint les pilotes de goma que llança l’Ertxantza. El que semblava una tragèdia, acaba sent un joc.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge té un format totalment diferent als altres, perquè està gravat de manera seguida i sense interrupcions amb una càmera especial que ho permet fer, anomenada Steadycam. El fet que estigui gravat amb aquesta càmera, provoca que el temps narratiu hagi de ser seguit, no pot haver-hi salts temporals.
Com que es tracta de representar una manifestació, el director ha escollit una localització bastant adient, carrers estrets, i una hora del dia en què la llum és més tènue, per representar millor l’ambient d’una revolta.
Gairebé tots els plans són oberts, per poder veure què passa darrere dels protagonistes que, en aquest cas, és una manifestació violenta.
INTERPRETACIÓ
En aquest curt, el fet que els protagonistes siguin nens, condiciona la narració perquè donen un dramatisme especial a la trama. Sorprèn que la interpretació dels nens sigui molt natural, això fa que resulti versemblant.
Durada: 6’11’’
SINOPSI
Aquest curtmetratge comença amb l’escena d’un noi jove que busca el seu germà petit, perdut enmig d’una manifestació de la Kale Borroka. Després de molt cercar, el troba recollint les pilotes de goma que llança l’Ertxantza. El que semblava una tragèdia, acaba sent un joc.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge té un format totalment diferent als altres, perquè està gravat de manera seguida i sense interrupcions amb una càmera especial que ho permet fer, anomenada Steadycam. El fet que estigui gravat amb aquesta càmera, provoca que el temps narratiu hagi de ser seguit, no pot haver-hi salts temporals.
Com que es tracta de representar una manifestació, el director ha escollit una localització bastant adient, carrers estrets, i una hora del dia en què la llum és més tènue, per representar millor l’ambient d’una revolta.
Gairebé tots els plans són oberts, per poder veure què passa darrere dels protagonistes que, en aquest cas, és una manifestació violenta.
INTERPRETACIÓ
En aquest curt, el fet que els protagonistes siguin nens, condiciona la narració perquè donen un dramatisme especial a la trama. Sorprèn que la interpretació dels nens sigui molt natural, això fa que resulti versemblant.
Reacción
REACCIÓN
Durada: 12’47’’
SINOPSI
El protagonista, en sortir d’una àrea de servei, veu en el cotxe de davant una escena de maltractament físic, així que decideix seguir-lo fins a una nau industrial, per ajudar la dona que està rebent una pallissa del seu marit. Però les coses no surten com ell havia imaginat i té un final bastant dramàtic.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Com que és un curt que transmet tensió, està filmat de nit i la il•luminació és molt fosca i molt tènue perquè l’espectador percebi la sensació de nerviosisme.
A més a més, hi ha molts zooms i apropaments de càmera molt ràpids per augmentar la sensació d’estrès que pateixen els personatges.
El que sorprèn més són les diferents el•lipsis narratives que hi proporcionen un plus de tensió en alguns moments, com per exemple quan la dona mata el seu marit. No es veu, sinó que s’enfoca el marit mort al terra i la dona amb un pal de golf a la mà.
La localització, per al gruix de la història, és una zona abandonada industrial en plena nit. Com que es tracta d’un lloc apartat on no hi ha ningú, aquesta calma provoca una sensació d’incertesa a l’espectador.
INTERPRETACIÓ
És inevitable la comparació del Santi Millán d’altres treballs, gairebé sempre en el món de la comèdia, amb aquest més tràgic. Tot i això, està sublim, igual que els altres dos actors, que no sobreactuen en cap moment.
Durada: 12’47’’
SINOPSI
El protagonista, en sortir d’una àrea de servei, veu en el cotxe de davant una escena de maltractament físic, així que decideix seguir-lo fins a una nau industrial, per ajudar la dona que està rebent una pallissa del seu marit. Però les coses no surten com ell havia imaginat i té un final bastant dramàtic.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Com que és un curt que transmet tensió, està filmat de nit i la il•luminació és molt fosca i molt tènue perquè l’espectador percebi la sensació de nerviosisme.
A més a més, hi ha molts zooms i apropaments de càmera molt ràpids per augmentar la sensació d’estrès que pateixen els personatges.
El que sorprèn més són les diferents el•lipsis narratives que hi proporcionen un plus de tensió en alguns moments, com per exemple quan la dona mata el seu marit. No es veu, sinó que s’enfoca el marit mort al terra i la dona amb un pal de golf a la mà.
La localització, per al gruix de la història, és una zona abandonada industrial en plena nit. Com que es tracta d’un lloc apartat on no hi ha ningú, aquesta calma provoca una sensació d’incertesa a l’espectador.
INTERPRETACIÓ
És inevitable la comparació del Santi Millán d’altres treballs, gairebé sempre en el món de la comèdia, amb aquest més tràgic. Tot i això, està sublim, igual que els altres dos actors, que no sobreactuen en cap moment.
Ana y Manuel
ANA Y MANUEL
Durada: 10’48’’
SINOPSI
El curtmetratge tracta d’una noia, l’Ana, a qui el seu xicot, en Manuel, l’ha deixat, i per venjança es compra un gos, al qual anomena Man. Al principi, li agrada molt jugar-hi perquè és petit i mimós, però al cap d’un temps el gos creix i es comença a convertir en una nosa per a l’Ana. Així que, per Nadal, decideix regalar-lo a la família, però es troba que li han robat el cotxe amb el gos a dins.
Després d’haver enganxat cartells anunciant la desaparició, li truquen a la porta i queda sorpresa al veure en Manuel i en Man.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge fa bona sensació a l’espectador perquè utilitza molta varietat de colors en el vestuari i combina localitzacions molt diferents (interiors i exteriors). Encara que sembla que els protagonistes parlin, el director ha triat explicar tota la història amb la veu en off de la protagonista. Com que el director volia explicar una història sense cap rerefons, la tipologia de plans és molt estàndard; barreja plans curts amb mitjans i generals.
El temps narratiu no és lineal, fa salts en el temps. Per exemple, després de comprar el gos (primavera-estiu) es trasllada l’acció al sopar de Nadal.
INTERPRETACIÓ
En aquest curt, coincideixen dos actors amb renom dins del món de la televisió. Elena Anaya, que ha treballat en pel•lícules com Van Helsing, Alatriste, Lucía y el sexo, és la protagonista de la trama, i l’acompanya l’actor Diego Martín, a qui coneixem gràcies a la sèrie Aquí no hay quien viva d’Antena 3.
Al meu parer, la interpretació dels actors és impecable.
Durada: 10’48’’
SINOPSI
El curtmetratge tracta d’una noia, l’Ana, a qui el seu xicot, en Manuel, l’ha deixat, i per venjança es compra un gos, al qual anomena Man. Al principi, li agrada molt jugar-hi perquè és petit i mimós, però al cap d’un temps el gos creix i es comença a convertir en una nosa per a l’Ana. Així que, per Nadal, decideix regalar-lo a la família, però es troba que li han robat el cotxe amb el gos a dins.
Després d’haver enganxat cartells anunciant la desaparició, li truquen a la porta i queda sorpresa al veure en Manuel i en Man.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge fa bona sensació a l’espectador perquè utilitza molta varietat de colors en el vestuari i combina localitzacions molt diferents (interiors i exteriors). Encara que sembla que els protagonistes parlin, el director ha triat explicar tota la història amb la veu en off de la protagonista. Com que el director volia explicar una història sense cap rerefons, la tipologia de plans és molt estàndard; barreja plans curts amb mitjans i generals.
El temps narratiu no és lineal, fa salts en el temps. Per exemple, després de comprar el gos (primavera-estiu) es trasllada l’acció al sopar de Nadal.
INTERPRETACIÓ
En aquest curt, coincideixen dos actors amb renom dins del món de la televisió. Elena Anaya, que ha treballat en pel•lícules com Van Helsing, Alatriste, Lucía y el sexo, és la protagonista de la trama, i l’acompanya l’actor Diego Martín, a qui coneixem gràcies a la sèrie Aquí no hay quien viva d’Antena 3.
Al meu parer, la interpretació dels actors és impecable.
La nota
LA NOTA
Durada: 4’27’’
SINOPSI
A l’estació, un noi està esperant que arribi el seu tren, i de sobte, veu una noia maca que li agrada. D’aquesta noia, se’n desprèn un paperet que va a parar als peus del noi. Aquest l’obre i llegeix I love you. Des d’aquest moment, cada vegada que el noi obrirà el paper, aquest li respondrà donant una pista per acostar-se més a la noia, però no tot acabarà bé.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge està gravat en blanc i negre, i sense diàleg, ni directe ni en veu en off, és a dir, és mut.
Gairebé tots els plans són plans curts o travellings. Encara que també hi ha plans generals, sobretot al principi i al final, per situar l’espectador.
El temps narratiu és lineal. La història comença que el noi està a l’estació de tren i acaba amb la imatge del noi en una altra estació. Si no fos seguit, aquesta història tindria buits en què l’espectador no entendria què passa.
El curtmetratge està gravat en diferents localitzacions, encara que els canvis no es noten massa, perquè primer l’acció se situa en una estació de tren, després, dins del tren, i per últim, la trama acaba en una altra estació.
INTERPRETACIÓ
Els actors són dos joves, un noi i una noia. La interpretació en aquest curt és molt subtil, perquè com que és mut, els actors han d’expressar-se molt bé amb el llenguatge facial.
__________
Aquest vídeo ha estat retirat de Youtube.
Durada: 4’27’’
SINOPSI
A l’estació, un noi està esperant que arribi el seu tren, i de sobte, veu una noia maca que li agrada. D’aquesta noia, se’n desprèn un paperet que va a parar als peus del noi. Aquest l’obre i llegeix I love you. Des d’aquest moment, cada vegada que el noi obrirà el paper, aquest li respondrà donant una pista per acostar-se més a la noia, però no tot acabarà bé.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
Aquest curtmetratge està gravat en blanc i negre, i sense diàleg, ni directe ni en veu en off, és a dir, és mut.
Gairebé tots els plans són plans curts o travellings. Encara que també hi ha plans generals, sobretot al principi i al final, per situar l’espectador.
El temps narratiu és lineal. La història comença que el noi està a l’estació de tren i acaba amb la imatge del noi en una altra estació. Si no fos seguit, aquesta història tindria buits en què l’espectador no entendria què passa.
El curtmetratge està gravat en diferents localitzacions, encara que els canvis no es noten massa, perquè primer l’acció se situa en una estació de tren, després, dins del tren, i per últim, la trama acaba en una altra estació.
INTERPRETACIÓ
Els actors són dos joves, un noi i una noia. La interpretació en aquest curt és molt subtil, perquè com que és mut, els actors han d’expressar-se molt bé amb el llenguatge facial.
__________
Aquest vídeo ha estat retirat de Youtube.
El columpio
EL COLUMPIO
Durada: 8’31’’
Durada: 8’31’’
SINOPSI
Aquest curtmetratge tracta de 2 joves, un noi i una noia, que coincideixen a la parada del metro. Quan es veuen, sense dir-se res, comencen a pensar formant així un diàleg entre els dos. L’un i l’altra es llancen mútuament petits senyals per arribar a estimar-se.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
La història d’aquest curtmetratge se situa en una estació de metro. Aquesta és l’única localització.
En la gravació, s’ha utilitzat molt el pla americà, sobretot per al noi ja que està dret; i molts plans curts, per a les expressions facials. A més, en comptes d’utilitzar el diàleg, s’utilitza la tècnica de la veu en off, ja que ells no parlen, sinó que pensen. I els pensaments que cadascú té pel seu compte formen un diàleg coherent per a l’espectador.
El temps narratiu és lineal, encara que els actors fan al•lusions a fets passats.
INTERPRETACIÓ
La interpretació en aquest curt no és fàcil, perquè la complicació que té la veu en off és que els actors s’han d’expressar molt bé amb els gestos, tant facials com corporals.
Aquest curtmetratge tracta de 2 joves, un noi i una noia, que coincideixen a la parada del metro. Quan es veuen, sense dir-se res, comencen a pensar formant així un diàleg entre els dos. L’un i l’altra es llancen mútuament petits senyals per arribar a estimar-se.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
La història d’aquest curtmetratge se situa en una estació de metro. Aquesta és l’única localització.
En la gravació, s’ha utilitzat molt el pla americà, sobretot per al noi ja que està dret; i molts plans curts, per a les expressions facials. A més, en comptes d’utilitzar el diàleg, s’utilitza la tècnica de la veu en off, ja que ells no parlen, sinó que pensen. I els pensaments que cadascú té pel seu compte formen un diàleg coherent per a l’espectador.
El temps narratiu és lineal, encara que els actors fan al•lusions a fets passats.
INTERPRETACIÓ
La interpretació en aquest curt no és fàcil, perquè la complicació que té la veu en off és que els actors s’han d’expressar molt bé amb els gestos, tant facials com corporals.
Diez minutos
DIEZ MINUTOS
Durada: 15’52’’
SINOPSI
El curtmetratge tracta d’un noi que se sent penedit perquè la seva xicota ha marxat a Nova York per motius de feina i ell no hi ha anat. Ella, abans de marxar, truca a una amiga perquè la vingui a buscar. Ell, penedit, truca al servei al client de la seva companyia de telèfon i comença una discussió telefònica amb l’operadora perquè necessita el número per trucar a la seva xicota, però l’operadora no li pot proporcionar aquesta informació. Aleshores, ell se les empesca per trobar la manera d’aconseguir-lo.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
D’aquest curtmetratge, el que m’ha cridat més l’atenció és que el director no ha fet coincidir el temps narratiu del transcurs de la història amb el temps real de durada del curtmetratge, tot i que hagués estat una possibilitat. Un altre aspecte destacable de Diez Minutos és que el protagonista fa un flashback per explicar a l’operadora que la seva xicota havia marxat de casa per motius de feina.
Les localitzacions on se situa tota l’acció del curt només són dos, la casa del protagonista i l’oficina del telèfon d’atenció al client. Tots dos són espais interiors. Ha utilitzat molts plans curts o primers plans dels protagonistes per donar una sensació d’ofec a l’espectador.
INTERPRETACIÓ
Els actors, encara que sigui un curt sense gaire acció, són molt creïbles i transmeten molt bé l’angoixa del moment. Perquè en molts moments en què la situació és tensa, sembla que hagin d’arrencar a plorar desenfrenadament.
Durada: 15’52’’
SINOPSI
El curtmetratge tracta d’un noi que se sent penedit perquè la seva xicota ha marxat a Nova York per motius de feina i ell no hi ha anat. Ella, abans de marxar, truca a una amiga perquè la vingui a buscar. Ell, penedit, truca al servei al client de la seva companyia de telèfon i comença una discussió telefònica amb l’operadora perquè necessita el número per trucar a la seva xicota, però l’operadora no li pot proporcionar aquesta informació. Aleshores, ell se les empesca per trobar la manera d’aconseguir-lo.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (tipus de plans, temps narratiu, localitzacions)
D’aquest curtmetratge, el que m’ha cridat més l’atenció és que el director no ha fet coincidir el temps narratiu del transcurs de la història amb el temps real de durada del curtmetratge, tot i que hagués estat una possibilitat. Un altre aspecte destacable de Diez Minutos és que el protagonista fa un flashback per explicar a l’operadora que la seva xicota havia marxat de casa per motius de feina.
Les localitzacions on se situa tota l’acció del curt només són dos, la casa del protagonista i l’oficina del telèfon d’atenció al client. Tots dos són espais interiors. Ha utilitzat molts plans curts o primers plans dels protagonistes per donar una sensació d’ofec a l’espectador.
INTERPRETACIÓ
Els actors, encara que sigui un curt sense gaire acció, són molt creïbles i transmeten molt bé l’angoixa del moment. Perquè en molts moments en què la situació és tensa, sembla que hagin d’arrencar a plorar desenfrenadament.
La meva experiència en el rodatge d'un curtmetratge
Quan vaig 
decidir fer el treball de recerca sobre els curtmetratges, em vaig posar en contacte amb en Jaume Pujades, un director de curts blanenc, conegut perquè va gravar un reportatge sobre l’escriptor Roberto Bolaño amb molt d’èxit. Em vaig reunir amb ell el mes de juny, i em va comentar que tenia previst rodar un curt a Blanes al setembre. Li vaig preguntar si hi podia assistir com a observador o si podia donar un cop de mà, i ell va acceptar encantat!
decidir fer el treball de recerca sobre els curtmetratges, em vaig posar en contacte amb en Jaume Pujades, un director de curts blanenc, conegut perquè va gravar un reportatge sobre l’escriptor Roberto Bolaño amb molt d’èxit. Em vaig reunir amb ell el mes de juny, i em va comentar que tenia previst rodar un curt a Blanes al setembre. Li vaig preguntar si hi podia assistir com a observador o si podia donar un cop de mà, i ell va acceptar encantat!El curt tracta d’un noi que s’introdueix, cada nit, a una piscina comunitària. Una noia, que viu en aquella comunitat, el veu i li pica la curiositat, i decideix baixar per conèixer-lo. Acaben fent-se amics de bany. Aquest vincle es repeteix cada nit, però en una de les capbussades el noi perd el rellotge al fons de la piscina i se’n va. Ella el veu i l’agafa pensant que l’endemà li podrà tornar, però espera i espera i el noi no apareix, llavors, és quan s’adona que l’estiu s’ha acabat.
El curt estava planejat gravar el curt des de divendres 11 de setembre fins diumenge 13. Així que el divendres a la tarda, vaig anar al lloc del rodatge, a Quatre Vents, a una comunitat de veïns amb piscina, per ajudar a muntar tots els focus, perquè el curt es gravava de nit. L’equip de rodatge es va posar a muntar tot el material, però a l’hora d’engegar el generador per provar la intensitat dels focus, es van trobar que anava perdent força i s’acabava apagant en qüestió de minuts. En Jaume va trucar al telèfon d’emergències de l’empresa de lloguer del generador, però ens vam endur una decepció, perquè no contestava ningú. Llavors, va decidir ajornar el rodatge per al cap de setmana següent.
Divendres dia 18, a la nit, hi vaig anar disposat a viure l’experiència. Quan vaig arribar, em vaig sorprendre perquè semblava un rodatge professional, hi havia cinc tècnics d’electricitat, un càmera i la seva ajudant, l’especialista en so, que també era una noia, els dos actors, el director i l’ajudant de direcció.
Els tècnics d’il•luminació, l’especialista en so, el càmera i l’ajudant de càmera eren professionals, amics del director, que havien vingut des de Barcelona per col•laborar-hi desinteressadament. Els actors eren amateurs, estudiants universitaris, coneguts d’en Jaume. Van fer un bon paper davant la càmera. No se’ls va veure insegurs en cap moment. Segurament perquè el director els donava llibertat d’interpretació.
Al principi, em va semblar una mica exagerat el fet que, per gravar una escena o un pla de deu segons com a màxim, tardessin mitja hora o tres quarts. Després em vaig adonar que cada vegada s’havien d’orientar els focus, canviar l’òptica de la càmera i trobar el pla que més agradés al director. Per exemple, en l’escena en què la protagonista estava a la finestra de casa seva observant el noi com es banyava, es va necessitar una bastida perquè la càmera quedés a la mateixa alçada que la finestra, un minifocus dins l’habitació perquè la cara de la protagonista quedés ressaltada, i un focus de gran potència per il•luminar la casa per fora.
El rodatge, que va com
ençar divendres, es va allargar fins a les vuit del matí de dissabte. Dissabte a la nit, va ser “más de lo mismo”, però aquell dia ja van començar a gravar les escenes en què els protagonistes es banyen a la piscina. Jo ajudava a assecar i abrigar els actors amb mantes, perquè feia molt de fred.
Aquell dia, vaig veure que el veritable tècnic de llum era el càmera, ja que portava uns prismàtics que mesuren la llum dins l’enquadrament de la càmera. També tenien, com he dit, una bastida per pujar-hi amb la càmera i gravar la piscina des d’una perspectiva aèria.
Però el dia més interessant va ser diumenge a la nit. Va començar plovent una mica i en Jaume ja s’estava plantejant de tornar a posposar el rodatge. Per sort, va parar de ploure i es van posar a gravar les preses a sota l’aigua. El càmera va haver de llogar els vestits de submarinisme a Blanesub, l’escola de submarinisme de Blanes. Per gravar sota l’aigua, es va necessitar una carcassa especial per protegir la càmera. Va ser una sorpresa per a mi trobar-me enmig del rodatge d’escenes aquàtiques. A més, el
resultat va ser molt bonic de veure, feia la sensació que jo estava a l’aigua veient els dos protagonistes jugant i passant-s’ho bé.
Aquesta experiència em va agradar molt. A més, crec que em va servir per saber com m’havia d’organitzar per poder gravar el meu curt i que tot sortís bé. Si em proposessin un altre cop d’anar a un rodatge, no m’ho pensaria dos cops, perquè em queden moltes coses per aprendre.
El curt estava planejat gravar el curt des de divendres 11 de setembre fins diumenge 13. Així que el divendres a la tarda, vaig anar al lloc del rodatge, a Quatre Vents, a una comunitat de veïns amb piscina, per ajudar a muntar tots els focus, perquè el curt es gravava de nit. L’equip de rodatge es va posar a muntar tot el material, però a l’hora d’engegar el generador per provar la intensitat dels focus, es van trobar que anava perdent força i s’acabava apagant en qüestió de minuts. En Jaume va trucar al telèfon d’emergències de l’empresa de lloguer del generador, però ens vam endur una decepció, perquè no contestava ningú. Llavors, va decidir ajornar el rodatge per al cap de setmana següent.
Divendres dia 18, a la nit, hi vaig anar disposat a viure l’experiència. Quan vaig arribar, em vaig sorprendre perquè semblava un rodatge professional, hi havia cinc tècnics d’electricitat, un càmera i la seva ajudant, l’especialista en so, que també era una noia, els dos actors, el director i l’ajudant de direcció.
Els tècnics d’il•luminació, l’especialista en so, el càmera i l’ajudant de càmera eren professionals, amics del director, que havien vingut des de Barcelona per col•laborar-hi desinteressadament. Els actors eren amateurs, estudiants universitaris, coneguts d’en Jaume. Van fer un bon paper davant la càmera. No se’ls va veure insegurs en cap moment. Segurament perquè el director els donava llibertat d’interpretació.
Al principi, em va semblar una mica exagerat el fet que, per gravar una escena o un pla de deu segons com a màxim, tardessin mitja hora o tres quarts. Després em vaig adonar que cada vegada s’havien d’orientar els focus, canviar l’òptica de la càmera i trobar el pla que més agradés al director. Per exemple, en l’escena en què la protagonista estava a la finestra de casa seva observant el noi com es banyava, es va necessitar una bastida perquè la càmera quedés a la mateixa alçada que la finestra, un minifocus dins l’habitació perquè la cara de la protagonista quedés ressaltada, i un focus de gran potència per il•luminar la casa per fora.
El rodatge, que va com
ençar divendres, es va allargar fins a les vuit del matí de dissabte. Dissabte a la nit, va ser “más de lo mismo”, però aquell dia ja van començar a gravar les escenes en què els protagonistes es banyen a la piscina. Jo ajudava a assecar i abrigar els actors amb mantes, perquè feia molt de fred.Aquell dia, vaig veure que el veritable tècnic de llum era el càmera, ja que portava uns prismàtics que mesuren la llum dins l’enquadrament de la càmera. També tenien, com he dit, una bastida per pujar-hi amb la càmera i gravar la piscina des d’una perspectiva aèria.
Però el dia més interessant va ser diumenge a la nit. Va començar plovent una mica i en Jaume ja s’estava plantejant de tornar a posposar el rodatge. Per sort, va parar de ploure i es van posar a gravar les preses a sota l’aigua. El càmera va haver de llogar els vestits de submarinisme a Blanesub, l’escola de submarinisme de Blanes. Per gravar sota l’aigua, es va necessitar una carcassa especial per protegir la càmera. Va ser una sorpresa per a mi trobar-me enmig del rodatge d’escenes aquàtiques. A més, el
resultat va ser molt bonic de veure, feia la sensació que jo estava a l’aigua veient els dos protagonistes jugant i passant-s’ho bé.
Aquesta experiència em va agradar molt. A més, crec que em va servir per saber com m’havia d’organitzar per poder gravar el meu curt i que tot sortís bé. Si em proposessin un altre cop d’anar a un rodatge, no m’ho pensaria dos cops, perquè em queden moltes coses per aprendre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)