dissabte, 9 de gener de 2010

Entrevista a Hugo J. Martínez, alma mater de Crit d'Art



Tothom el coneix per Hugo, però en realitat es diu Hugo J. Martínez Arregui. És l’alma mater de l’associació Crit d’Art, i un dels 8 membres fundacionals. Encara que sigui llicenciat en Història de l’Art, la seva principal vocació és el món de l’audiovisual.






CRIT D’ART
Comencem pel principi. Què és Crit d’Art?
Actualment, Crit d’Art és una associació cultural sense ànim de lucre. L’activitat principal que organitza és el Festival de Curtmetratges a la platja de Blanes.
D’on va sorgir la idea de crear l’associació?
La idea de crear l’associació va sorgir fa 8 anys. Érem un grup d’amics de Blanes que vivíem a Barcelona i, quan ens trobàvem al poble, ens avorríem bastant perquè no hi havia cap oferta que ens agradés. Aleshores, vam decidir de fer una proposta. En un primer moment, érem gent de totes les branques artístiques, i d’aquí va sorgir.
Us va ser difícil que Crit d’Art comencés a agafar forma?
El que més va costar va ser trobar les dates i decidir l’hora per reunir-nos com a entitat, perquè, al principi, les reunions sorgien espontàniament. Però, quan vam començar a organitzar-nos com a associació, com ja he dit, costava el fet d’adaptar-se a uns horaris, a unes dates...
Per què el nom de Crit d’Art?
Doncs, no ho recordo gaire bé, però com et deia, ens avorríem i l’oferta cultural i d’oci que trobàvem a Blanes no era suficient per a nosaltres i llavors, era com fer un crit i dir que també hi havia altres coses, i es podien fer. I “d’Art”, perquè la nostra intenció sempre ha sigut treballar en el món de les arts.
En què us vàreu inspirar per fer el logotip?
Bé, un cop vam decidir que el nom seria Crit d’Art, és clar, una obra coneguda i que ens agradava a tots o a la gran majoria era “El Crit” de Münch. En Carles Mora i l’Héctor Díez, que són dissenyadors gràfics, inspirant-se en l’obra de Münch, van dissenyar el logotip.
Quines expectatives de futur teniu com a associació?
Ara mateix, ens trobem en un moment en què tots treballem o estem molt ocupats, i la veritat és que Crit d’Art ha anat reduint els seus membres. Tot i així ha entrat gent amb noves idees, però ara mateix, estem en un punt mort.
Qui són els membres? I quants n’hi ha?
Nosaltres no tenim un llistat de socis. És veritat que al principi hi va haver vuit membres fundacionals, perquè des d’un punt de vista legal, s’exigeixen uns noms i vam ser vuit que ens vam comprometre. Però, al llarg del temps, sempre hi ha hagut gent que ha col•laborat, però no com a membre o ni ha ocupat un càrrec dins l’associació.
Sí que hi ha un nucli de 5 persones que som les que prenem les decisions sobre els curts que es passen al Festival, i les que decidim les activitats que es fan o no. Però som una associació oberta, tothom qui ha participat als festivals o s’ha implicat en alguna altra activitat és membre de Crit d’Art, perquè hi està col•laborant.
Rebeu subvencions?
Des del primer moment, vam rebre la col•laboració de l’Ajuntament de Blanes, i el suport de l’Àrea de Cultura. Per exemple, a ells també els podríem considerar membres, perquè són gent que sempre s’ha implicat, i per a nosaltres formen part de l’associació perquè fan una gran tasca dins del festival.
I la subvenció econòmica ha anat creixent al llarg dels anys, paral•lelament al naixement del Festival.
Com és el dia a dia de Crit d’Art?
En realitat, no hi ha un dia a dia. L’associació funciona per projectes. Des del primer moment, és el que es va dir i més o menys és el que s’ha fet. Quan hi ha un projecte, s’informa la gent i, qui vol s’implica; i qui no vol, no. A partir d’aquí, es tira endavant l’activitat.

FESTIVAL DE CURTMETRATGES A LA PLATJA
Com és que vàreu decidir dur a terme un projecte tan ambiciós, com és un festival de curts?
En un primer moment, el projecte no era gens ambiciós, perquè el primer any vam fer una mostra. Un dia, vam decidir posar una pantalla a la platja amb un projector per veure cinema a la fresca, vam demanar a amics, coneguts, amics d’amics... que portessin les obres que havien fet en algun moment de la seva carrera. El primer any va ser com una prova per veure com responia la gent, l’Ajuntament i nosaltres mateixos.
A partir d’aquí, va ser quan vam decidir que faríem el Festival, perquè realment vam veure que teníem el recolzament de molta gent.
Per què vàreu triar la platja per emetre les projeccions?
Jo crec que és un lloc amb el qual ens sentim identificats.
Moltes reunions de Crit d’Art, les fèiem o bé al Passeig o bé a la terrassa d’un bar davant de la platja i, fins i tot, a la sorra. I crec que fer una activitat nocturna a la platja és quelcom diferent. No és un lloc que s’hagi promogut gaire per fer festes, per fer activitats culturals o per fer activitats lúdiques. Es té com un espai que no s’utilitza a la nit. Per tant, vàrem dir “utilitzem-lo, sempre la gent respecti l’espai”, perquè sempre diem que l’endemà anirem a banyar-nos.
L’índex de participació és elevat? Està molt per sobre del que us esperàveu o al contrari?
Ara ja fa tres anys que tenim una mitjana de 150 curts rebuts. És clar, depèn amb quin festival ho comparis, és poca cosa, perquè hi ha festivals que reben 1.000 i 2.000 curts. Però per a nosaltres ja suposa moltíssim.
El primer any vam començar amb 20 curts que no van ser seleccionats, era la mostra. El segon any, crec que vam arribar a 50, i ja ens suposava una feinada; i ara 150, realment, per a nosaltres és suficient.
Quins criteris de valoració s’apliquen per escollir els curts que concursen?
Des de fa un temps, vam apostar per un tipus de curtmetratge de qualitat, tant des del punt de vista tècnic, com de contingut. Un curtmetratge pot ser tècnicament perfecte, però si li manca una idea, allò important es perd. Totes les decisions es prenen segons el nostre gust i el nostre criteri, és una mica arbitrari.
També veiem que hi ha curts que tenen mancances tècniques, però si tenen una idea que es transmet bé a l’espectador, ja sigui perquè fa riure, faci plorar o faci reflexionar sobre algun tema, també pot entrar a concurs. Però, ja et dic, és una decisió bastant subjectiva.
Us és complicat triar o trobar el jurat per avaluar els curts?
De moment, encara no hem tingut gaires problemes perquè sempre, d’una banda o d’una altra, hem trobat un contacte, un telèfon o un mail que ens ha facilitat la feina. Normalment, quan ho proposem (el fet que es faci a la platja, al més d’agost) a la gent del jurat també li agrada. Molts membres que hem tingut el primer any com a jurat, després han anat venint com a públic.
També intentem que sigui un jurat equilibrat, amb algun actor o actriu per valorar la interpretació, i sempre amb una persona de Blanes (com a mínim) perquè representa el poble.
A part d’aquest festival, organitzeu altres esdeveniments?
La veritat és que, com a associació, fem poquetes coses perquè el Festival ens ocupa gairebé mig any. Comencem a engegar el projecte al gener i dura fins l’agost. A més, la majoria dels que estem a l’associació treballem i tenim altres ocupacions que ens treuen temps per dedicar-nos a altres coses, però hem fet alguna exposició, dues col•lectives i dues individuals. També hem participat en alguna activitat que muntava alguna altra associació, i en relació al Festival, també fem la Mostra de Curtmetratges a l’Hivern, al teatre de Blanes.
Creieu que el festival seguirà vigent durant moltes edicions més?
Home, esperem que sí, però com et deia, ara mateix estem en un moment d’stand by, i a veure què passa. El Festival té set anys, i potser aquest any, amb l’entrada de gent nova i l’aportació de noves idees, s’introdueixen canvis. Possiblement, el Festival necessita una reestructuració. D’una manera o de l’altra, esperem que es pugui fer sempre.
Us sentiu orgullosos del treball que aneu fent aquests anys?
Sí, sí... per què no dir-ho!
Hi ha gent que ve i ajuda a muntar-ho tot: la barra, les cadires, la pantalla. Quan acabem, anem a celebrar-ho. Veiem que el públic també està content. Aquest és l’objectiu, no només que els agradi, sinó que s’ho passin bé.

ELS CURTMETRATGES
Com definiries el gènere dels curtmetratges?
És difícil de definir, hi ha qui el defineix com una pel•lícula de 25 minuts, com a màxim. Jo el veig com un mitjà que permet expressar idees, inquietuds a través de l’art com la pintura, l’escultura o qualsevol altre mitjà artístic.
Quines qualitats ha de tenir un curtmetratge?
Per mi, sobretot, el que és més important dins d’un curtmetratge és que el que es vol expressar sigui entès per l’espectador i que tingui tots els elements suficients per entendre-ho.
Què destacaries dels curtmetratges guanyadors de la passada edició?
D’aquesta edició, destacaria el curtmetratge de Cabaret Kadne de la secció d’animació que estava fet amb la tècnica de l’stop motion1. Trobo que no era una història gaire espectacular, però sí que és un curt que transmet l’essència d’un ambient, d’una atmosfera amb personatges una mica estranys, deformats...
Creus que els bons curtmetratges són els que tenen menys durada?
No, necessàriament. És clar, estem acostumats a una rapidesa molt extrema... a l’Internet, a la TdT i, sobretot, a muntatges ràpids com els videoclips. Tot ha de ser ràpid. I això també fa que ens posem davant d’un curt de 25 minuts i, d’entrada, ens sentim reticents. Crec que no depèn tant de la durada, sinó del que s’està explicant o del que l’espectador està veient.
Quines recomanacions donaries a un principiant com jo?
Per exemple, la meva afició al curt i al vídeo és autodidacta, en el sentit que jo, el que he après, ho he fet mirant cinema, mirant curts i veient a la gent com treballa.
Crec que l’essencial és que t’hi fixis molt, perquè és com pots aprendre aspectes que no trobaràs explicats en lloc.

_________________________

Stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparició dels animatrònics i l'animació per ordinador.
Es poden distingir dos grans grups dins de l'stop-motion: la que es fa amb plastilina o altres materials mal•leables i la que es fa amb objectes rígids o articulats.


Font

Cap comentari:

Publica un comentari